ACTUALITAT
Almenys 14 pobles de Lleida cobren més als forasters que als veïns per banyar-se a les piscines
Pràctica per evitar aglomeracions que persisteix malgrat el veto del síndic i el Suprem
Almenys 14 pobles de les comarques lleidatanes apliquen dos tarifes per banyar-se a les seues piscines: una per a veïns i una altra, més cara, per a forasters. És una pràctica per evitar la massificació que persisteix a l’entorn de capitals com Lleida, Balaguer i Tàrrega, malgrat que el Tribunal Suprem i el síndic de greuges han dictaminat que no és legal.
Pobles a l’entorn de la ciutat de Lleida, Balaguer i Tàrrega apliquen dos tarifes per banyar-se a les seues piscines municipals: una per als veïns i una altra, més cara, per als forasters. És una pràctica que persisteix en almenys 14 municipis lleidatans com a mitjà per evitar aglomeracions de banyistes procedents de les capitals. Es manté malgrat que el síndic de greuges i el Tribunal Suprem han dictaminat que no és legal, ja que la normativa espanyola no permet establir preus diferenciats per figurar o no al padró municipal.
La diferència de preu més gran es troba a Alpicat, on l’abonament de temporada costa 30 euros als veïns i 140 als forasters. A Torrefarrera, els primers paguen 30 euros i els segons, 100. En tots dos casos, els ajuntaments van establir aquesta doble tarifa al constatar que un gran nombre de veïns de Lleida omplien les seues piscines. La diferència és menor a Rosselló, on la població local paga 30 euros i els altres, 45.
Diferent és el cas de Vilanova de Segrià, que ha estrenat les seues piscines aquest estiu i, des del primer dia, cobra des de 40 euros per l’abonament als veïns i des de 90 a no empadronats. L’alcalde, Jordi Figuerol, va explicar que segueixen l’exemple dels pobles del seu entorn.
Albatàrrec i Alcoletge han fet el camí d’anada i tornada: van abolir la doble tarifació durant un temps i van tornar a implantar-la al comprovar que banyistes de Lleida deixaven poc lloc als del poble. “Al deixar de cobrar més als no empadronats vam passar de 800 a 1.400 abonats, no es podia prestar el servei en condicions”, explica Jaume Sanuy, alcalde d’Albatàrrec. Ara aquest municipi cobra 40 euros als veïns per l’abonament i 70 als forans. A Alcoletge, els primers paguen 25 i els segons, 75. En canvi, Soses i Corbins van renunciar a cobrar un preu més alt als forasters després de rebre requeriments del síndic de greuges i, des d’aleshores, han continuat aplicant una única tarifa a tots els usuaris.
La doble tarifa d’alguns pobles inclou excepcions. Exemple d’això és Vilanova de la Barca, que aplica el mateix preu que als veïns a tot aquell que estigui “sotmès a tributs locals” encara que no estigui empadronat, com els propietaris d’immobles que paguen IBI. Similar és el cas dels Alamús. A Torrelameu, les ordenances fiscals estableixen un abonament de 10 euros per a veïns, un de 40 per a forasters i un tercer, a un preu de 20 euros, per a “familiars directes” de veïns i “no empadronats amb propietats”.
També a la Noguera, Vallfogona de Balaguer, Os de Balaguer i l’EMD de Gerb cobren més per l’abonament de les seues piscines als qui no són del poble. Així mateix, les ordenances de Térmens inclouen una tarifa més cara per a “no residents”. A l’Urgell, l’ajuntament de Vilagrassa aplica un preu de 40 euros per l’abonament als veïns i de 50 als altres.

