L’ús de l’amiant en la construcció es va prohibir el 2002, però segueix present en milers d’edificis de Lleida. És una substància tòxica que la Generalitat vol erradicar després d’aprovar una ambiciosa llei que ve acompanyada amb ajuts públics que, de moment, estan molt lluny del cost que suposaria acabar amb el producte a la província.

El Parlament va aprovar al juny una llei per erradicar l’amiant a Catalunya, una substància que durant dècades es va utilitzar com a component de materials de construcció i segueix present en desenes de milers de cobertes de fibrociment i altres elements constructius. Eren barats i resistents, però a l’envellir o trencar-se poden alliberar fibres microscòpiques que poden ser cancerígenes.

La llei obliga les administracions a identificar, gestionar i retirar l’amiant dels edificis públics i el Govern preveu elevar fins als 20 milions anuals els ajuts per eliminar-lo. A Lleida, tanmateix, la factura podria ser molt més alta. Segons la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, hi ha 34.277 cobertes de fibrociment amb amiant a Lleida, amb una superfície total de 9,2 milions de metres quadrats.

Prenent com a referència un cost de 30 euros per metre quadrat, un dels mòduls que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) estableix en els seus ajuts per retirar, transportar i gestionar aquests residus, acabar amb aquestes cobertes podria costar 276 milions d’euros, malgrat que aquesta xifra podria variar segons la coberta, el seu estat i les actuacions requerides per a la retirada.

De moment, no obstant, només vuit municipis han iniciat la retirada o han presentat plans per acabar amb l’amiant, segons l’ARC: Alcoletge, el Poal, Guissona, l’Albagés, la Pobla de Segur, les Oluges, Sant Ramon i Talavera. Gairebé 24.000 d’aquestes cobertes de fibrociment amb amiant s’ubiquen a les comarques del pla de Lleida, on es concentra l’activitat agrària i industrial més gran de la província.

El Segrià, amb 7.924 cobertes, és la comarca amb més presència d’aquests materials contaminants. El segueixen la Noguera (6.813), l’Urgell (3.357), el Pla d’Urgell (3.247) i la Segarra (2.645).

“Una actuació que era necessària ens permet estalviar energia”

L’alcaldessa del Poal, Estela Lleonart, afirma que “pràcticament ja no ens queda amiant als nostres equipaments” després de retirar-los de la zona esportiva i les piscines. A més, Lleonart subratlla que l’ajuntament va aprofitar la substitució d’aquestes cobertes per instal·lar plaques solars.

Segons l’alcaldessa, l’actuació ha permès reduir un 30% el cost de la llum a les piscines i el bar. “Ja que fèiem el canvi, vam aprofitar per instal·lar plaques i ser més eficients energèticament”, informa Joan Gómez.