Les places d’Almacelles són avui molt més que àmbits de trobada: són miralls d’història compartida, on l’aigua, la memòria i la gent del poble continuen fluint juntes. L’autor repassa en aquest article tres segles d’evolució d’aquests espais públics. El disseny urbà d’Almacelles, concebut a la segona meitat del segle XVIII sota els ideals il·lustrats d’ordre i simetria, responia plenament als cànons de racionalitat i progrés de l’època.

El projecte urbanístic impulsat per Melcior de Guàrdia i dissenyat pel mestre d’obres Josep Mas Dordal incorporava una visió ambiciosa i poc habitual al nostre territori: un jardí d’inspiració francesa integrat dins la trama urbana, com a expressió tangible d’ordre i modernitat.

La plaça de la Vila ja apareix projectada l’any 1771, mentre que la plaça Fortuny i la plaça del Dos de Març tenen un origen posterior i diferenciat. La plaça Fortuny va sorgir arran de la cobertura de la Bassa Bona, a finals del segle XIX, un espai que durant dècades havia garantit l’abastiment d’aigua a la població.

La plaça del Dos de Març, en canvi, es configurà a partir d’un antic encreuament de camins, un espai de pas que amb el temps va adquirir identitat pròpia i funció urbana. Gràcies a les fotografies del Vol dels Americans dels anys 1945 i 1956, podem apreciar l’evolució d’aquests espais: l’arbrat ja estava consolidat a les tres places durant la dècada de 1950, gràcies a les ajudes de Regiones Devastadas.

Aquestes imatges mostren un poble que combina funcionalitat i voluntat d’embelliment. La segona gran reforma de la plaça del Dos de Març va tenir lloc l’any 1985, coincidint amb el 75 aniversari de l’Arribada de l’Aigua, i va redefinir l’espai per adaptar-lo a les necessitats del moment.

Posteriorment, el setembre de 2003, el consistori va dur a terme una nova actuació de millora que consolidà aquestes places com a veritables àmbits de convivència i vida ciutadana. L’any 2011 es va executar la reforma del Centre Històric, que inclogué la plaça de la Vila.

Aquesta actuació va permetre recuperar l’esperit del projecte original del segle XVIII i reproduir, a escala i mitjançant llambordes, el disseny del jardí francès de Mas Dordal, evocant simbòlicament l’origen fundacional d’Almacelles.

La plaça nova, coneguda avui com plaça Fortuny –nom dels descendents de Melcior de Guàrdia–, va tenir una segona reforma l’any 1981, amb un paviment de formigó que permetia activitats culturals com balls i concerts. La tercera i més significativa va ser la del 2019: les acàcies plantades a mitjan segle XX s’hi integrarien juntament amb noves plantacions d’arbres propis de zones humides, amb l’objectiu de recuperar la memòria de la Bassa Bona.

Al centre del nou paviment s’hi dibuixarien anelles amb tons negres i grisos, evocant l’antiga bassa, mentre els murs de formigó de tancament se substituirien per pedra natural, tornant a un paisatge més autòcton i harmònic.

Aquell mateix any s’inicià també la redacció del projecte per a la quarta reforma de la plaça del Dos de Març, que preveia un paviment que expliqués el traçat dels antics camins –com el de la Saira cap a Esplús i Saidí, seguint la Clamor Amarga–. No obstant això, el setembre de 2022, l’Ajuntament va deixar decaure el projecte i va optar per una reforma més simple.

Les places d’Almacelles són avui molt més que àmbits de trobada: són miralls d’una història compartida, on l’aigua, la memòria i la gent del poble continuen fluint juntes.