Les Zones Especials de Protecció d'Aus (ZEPES) dels secans de Lleida han arribat al seu quinzè aniversari sense disposar encara de l'òrgan rector que havia de gestionar aquests espais naturals protegits. Tant organitzacions agràries com ecologistes coincideixen a assenyalar que la manca d'aquest instrument de governança prometat des del 2010 ha contribuït a cronificar el conflicte entre els projectes de transformació en regadiu i les iniciatives de conservació de la biodiversitat a la zona.
El pla de gestió aprovat per la Generalitat al juny del 2010 establia clarament la necessitat de crear un model de governança participatiu que combinés les iniciatives locals amb un òrgan comú per a tots els espais protegits. Quinze anys després, aquesta proposta continua sense materialitzar-se, generant frustració entre els diferents actors implicats. "Hi hauria d'haver un grup rector per a les ZEPES, però no s'ha creat des del 2009. L'Administració no compleix les seves pròpies normes", denuncia Josep Maria Pijuan, responsable de Ramaderia d'Unió de Pagesos (UP), qui afegeix contundent: "El problema de les ZEPES no són els pardals, sinó l'Administració, els polítics i els funcionaris."
Cristina Sánchez, delegada de l'organització ornitològica SEO-Birdlife a Catalunya, coincideix en aquest diagnòstic: "Falta un òrgan gestor" i recorda que el pla de gestió existent des del 2010 "no s'ha implementat del tot". Aquesta situació exemplifica el que Eduard Vinyamala, director del Centre d'Investigació i Estudis en Conflictologia (CREC-IN3) de la UOC, defineix com "el resultat d'un error en el desenvolupament de les nostres relacions, de la nostra evolució com a persones" i que, per tant, "és susceptible de ser modificat".
Les reivindicacions del sector agrari
En un moviment sense precedents, les principals organitzacions agràries (Unió de Pagesos, Revolta Pagesa, Asaja i Jarc) juntament amb els regants del Canal Segarra-Garrigues s'han unit per presentar un front comú davant l'administració. Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia, ha qualificat aquesta unió d'"històrica". Entre les seves demandes, presentades recentment als serveis territorials de Territori a Lleida, destaca la sol·licitud d'un estudi independent per verificar la presència actual de les aus protegides i avaluar l'impacte que les mesures de protecció han tingut sobre l'activitat agrària durant les dues últimes dècades.
El sector agrari també reclama un replantejament del projecte del canal Segarra-Garrigues i una revisió de la declaració d'impacte ambiental (DIA). Consideren que no té sentit mantenir normatives de protecció per a espècies que, segons al·leguen, ja no són presents a moltes de les zones designades com a ZEPES.
La posició dels ecologistes
Des de SEO-Birdlife es mostren contraris a aquests plantejaments. Cristina Sánchez defensa que les ZEPES es van declarar amb criteris científics i que, per tant, qualsevol modificació hauria de seguir el mateix rigor. L'organització ecologista advoca per destinar més recursos als agricultors que adapten la seva producció a les necessitats de conservació, en lloc de finançar noves transformacions en regadiu que podrien impactar negativament sobre els hàbitats protegits.
Entre els objectius pendents del pla de gestió aprovat el 2010 es troben també la coordinació de les mesures compensatòries, el foment dels acords de custòdia del territori, la gestió adequada de les finques públiques i la integració de la gestió de l'espai protegit amb el territori circumdant. Totes aquestes iniciatives continuen aturades a l'espera d'un marc de governança que, després de quinze anys, encara no s'ha materialitzat, evidenciant la complexitat del conflicte i la necessitat d'eines efectives per a la seva resolució.
