El congrés de la UGT a els Terres de Lleida va triar ahir Joana Mor com a nova líder del sindicat a la demarcació. Mor, que ha desenvolupat bona part de la seua activitat laboral a Madrid, relleva en el càrrec José Luis Aguilà, que va optar per no presentar-se a la reelecció al càrrec després de gairebé una dècada a causa “d’una decisió personal”.

El fins ara líder de la UGT a Lleida va descartar presentar una llista pròpia per evitar possibles tensions en l’organització amb el fraccionament del vot. La llista de la seua successora, que prové de la mateixa federació que el seu antecessor, que és la de Serveis Públics, va obtenir, segons fonts presents al congrés, el 55% dels suports i mantindrà a l’executiva Ramon Moreno, fins ara secretari de Política Social i Ocupació, que passarà a assumir una sotssecretaria general, i també continuarà Juanjo Lucena com a secretari d’organització.

Després de la seua elecció Mor va lloar “l’excel·lent gestió feta per Aguilà”, que durant l’acte celebrat a la Llotja de Lleida va fer balanç dels últims quatre anys als delegats presents, i va afirmar que el canvi respon a “l’aposta per tenir un sindicat més feminista”.

La seua intenció és lluitar per mantenir UGT com a primera força sindical a Lleida, malgrat que va demanar temps per poder adaptar-se a la realitat del territori, ja que “fa 16 anys que visc a Madrid”. Actualment l’organització s’acosta als 2.500 delegats sindicals a les empreses de la demarcació, amb una mica més de 350 de diferència respecte a l’altre sindicat majoritari, Comissions Obreres.

A l’esdeveniment va intervenir també el líder de la UGT a Catalunya, Camil Ros, que va celebrar els triomfs aconseguits pel sindicat a la demarcació. Un dels temes que també va estar present durant tot el congrés va ser l’apagada a tot Espanya i que això van poder salvar gràcies als generadors de la Llotja.

El darrer mandat d’Aguilà, després de gairebé una dècada al capdavant de la UGT a Lleida, ha estat especialment complicat, marcat primer per la pandèmia del coronavirus i les seues conseqüències sobre el món laboral i empresarial i després pels efectes de guerra d’Ucraïna i la crisi inflacionista.

Una de les seues grans denúncies ha estat no sols instar a mesures per a la integració dels aturats en el món laboral, sinó la d’articular mesures davant l’existència de treballadors pobres, i que xifra en un 21% a la demarcació.