La presència de voltors comença a ser habitual en àmplies zones del pla de Lleida i la Franja, al Segrià i la Llitera, entre d’altres. És una conseqüència de l’expansió de la ramaderia, especialment la del porcí, que els ofereix aliment en uns volums superiors als que troben a les seues àrees d’hàbitat tradicional, on el pasturatge i la cabanya fa temps que estan en regressió.

“No es pot dir que el voltor del Prepirineu s’hagi instal·lat al pla, on sempre n’hi ha hagut, malgrat que no tant establerts com de manera esporàdica, però sí que hi ha més presència d’aquestes aus. La disponibilitat d’aliment més elevada i l’ús de contenidors sembla que podria ser una explicació” per a aquests moviments, assenyala Cristina Sánchez, responsable de SEO-Birdlife a Lleida. “La disponibilitat d’aliment condiciona la distribució de les espècies, això és així, sense jutjar que sigui bo o dolent”, anota Sánchez.En els últims anys està havent un altre condicionant per a la distribució espacial de les aus carronyeres i els grans rapaços, amb el desplegament dels parcs eòlics a Aragó, Navarra i zones del litoral mediterrani, on provoquen elevades mortaldats d’aquest tipus d’ocells, a l’ocupar els canals de vent que utilitzen per aixecar el vol i en els planatges.

“La informació que donen els DT [sistema automàtic de monitoratge d’avifauna] és que no eviten els aerogeneradors. Hi ha un problema enorme de mortaldat”, explica Josean Donázar, científic de l’estació biològica de Doñana. En qualsevol cas, el principal motiu del desplaçament és la disponibilitat d’aliment. “El principal factor que determina que baixin a zones de la vall és, sense cap dubte i així ho corroboren els DT que porten posats més d’un centenar de voltors a Catalunya, Aragó i Navarra, és que la disponibilitat d’aliment en aquestes zones del pla és molt més alta que a la muntanya”, descriu.“A la vall es concentra una important cabanya, principalment de porcí, per la ramaderia intensiva, i això fa que els ocells acampin gairebé diàriament al pla per alimentar-se”, anota. Per una altra banda, afegeix, a les zones de muntanya no hi ha ramaderia intensiva, o molt poca, i l’extensiva està desapareixent més enllà de la presència estival de la transhumància.

Les dades sobre l’evolució de la cabanya ramadera que ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten en la direcció que assenyalen els conservacionistes, amb un augment de gairebé mig milió de places de porcí al pla en una dècada, a l’haver passat la cabanya de 831.000 a 1,29 milions al Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i la Noguera entre 2009 i 2020, mentre les cabanyes de criança extensiva, és a dir, ovelles, vaques i cabres, minvaven a l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars i el Solsonès, amb més intensitat la primera d’aquestes espècies. “Els voltors es veuen cada vegada més en zones de pla a Catalunya”, explica l’ornitòleg. “La població ha crescut, però no només passa per això sinó perquè cada vegada busquen més aliment en aquestes zones. Concentren la seua activitat a les àrees on hi ha més aliment”, explica.